Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/72

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 La dels presos, la amoreta,
La d' aquella donzelleta
 De la mar;
La mort de Don Johan, les crides
Qu' el Rey per noves partides
 Ferne fa.

 Y aquelles llargues rondalles
D' encantaments y batalles
 Y fets veys;
Y les fades que fadaven
Belles nines qu' etsizaven
 Fills de Reys.

 Tristes memories d' un dia
Que sobrá la patria mia
 Grans perills.
Fulles seques qu' han restades
De les corones guanyades
 Per sos fills.

 Dolces fores p' en Petrarca
Que un dia fonch lo monarca
 Del amor,
Quant prop d' una font gloriosa
Cantava á na Laura hermosa
 Son dolor.

 Gloriosa en boca d' en Dante
Quant los martiris ens cante
 Del infern,
Y 'ls turments del purgatori
Y la ponderada glori'
 Del Be etern.