Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1870.djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mas lo escrit no li plahia,
car no n' era prou celada
la vilesa d' en Centelles
ni d' aquell qui l' ordonava.

 Y esborrava tot lo escrit,
y escriure llavors tornava:
y encara sa fellonia
no n' era ben prou celada.

 Y gitantne de sa pensa
l' angoxa que l' aufegava,
ab sos ulls flamejant d' ira.
axi dix per enganarse:
 
 « No 'm fa res! qu' en pari l' historia
« de la mort del foll en Jaume.
«jo mateix per son escarni.
«jo mateix he de contarla.

 « Fo deslleal! fo m' enemich!
« ¡ergull de Rey l' afollava.
« é jamay á nos volia
« prestar degut homenatje!
 
 « Menyspreava l' Aragó,
« é nos contrastar gosava,
« é ab mos enemichs s' unia.
« é pactava 's ab la França.

 « Vassall era é cort tenia.
« é sceptre en la ma portava,
« é devant nos la corona
«en son cap duya posada.