Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1877.djvu/63

 Y 'l jorn vingué qu' als esperits aterra:
voltat paurós de boyrat ennegridas
l'astre de foch passá sobre la terra
deixant per tot las gents esporuguidas.
 
 Tocá á Occident; y al cim de las montanyas,
guaytant pels tronchs espessehits dels roures,
semblava un ull, caygudas las pestanyas,
d' esguart boirós qu' eternament va á clóures.
 
 Després las ombres los espays vestiren,
y aixam d' estels entre 'ls vapors brillavan;
palaus y masos y castells s' obriren
trayent als homes qu' astorats ploravan.

 A munts se 'ls veya pels carrers dels pobles
ab rostres sechs esblanquehits com mabres;
per tot confosos los vassalls y 'ls nobles
portant, ja vius, la roba dels cadavres.

 Damunt sos caps, ab brassos amorosos,
als nins volguts las mares aixecavan;
d' enllá 'ls malalts cridavan anguniosos,
y al coll dels fills los jays se repenjavan!...
 
 Las turbas totas caminant incertas,
cayent y alsantse, als temples s' empenyian!..
Ni un llum va encéndres' en las llars desertas;
y 'ls vents xiulavan, y 'ls portals batian.

.............

 L' hora es al fi. Las trompas del judici
tres voltes ara sonarán pels homes:
los frares en la creu del sacrifici
lo Just aixecan,emboyrat d' aromas.