FREDERICH CLASCAR. — NORBÉRT FONT Y SAGUE 2O7 exageració de que se culpa à sos dexebles y continuadors de la obra. Elogià la forma inductiva pera les ciències naturals y de observació; Bacon la posa com à unich camí de la veritat. Ell fou qui primer sentà la filosofia sobre la basa del sentit comú; la escola escociana n' ha fet d* ell criteri universal. y ara que parlàm de la és:ola escociana, bo es que digàm, bo serà que faça constar una analogia gran que enllaça les dues escoles, ço es: la de Reid y la de Vives. Es cosa molt singular y assenyalada, que axis la una com V altra ha- gen fundat la filosofia sobre '1 sentit comú y que açó coincidesca en aquestes dues terrres de Escòcia y Catalunya, tan semblants en totes llurs coses. Realment, hi ha molta semblança entre les dues escoles, y axis s* es- püca que tan en Reid com n' Hamilton, hagen omplert d' elogis à nostre Vives, ja que en ell hi deurien veure un predecessor insigne. Y es açó encara més notable si miràm que avuy, quan nostres mes- tres parlaren de axecar nostre pensament nacional, cregueren trobar, entre les moltes tendències de la filosofia moderra, la espressió de nos- Ira filosofia en la filosofia d' Escòcia, aquella filosofia del sentit comú, que també ha sigut patrimoni de nostres pensadors. Y prova de que aquella tendència ó escola amotllava ab lo nostre esperit, que es un fet ben conegut, les arrels fondes que havia pres à Catalunya y *ls fruyts abundosos que havia donat, fins al punt que entre totes les tendències d* Espanya, aquesta fou la única que donà profit à la terra catalana y fins en lo restant del Estat. Cap escola contemporànea pot presentar noms tan respectables com ho sou los de Balmes, Llorens, Martí de Exa- là, Milà y Fontanals, Piferrer, Menendez y Pelayo y molts d' altres que •no cito pera no ferir la modèstia de ningú. Per força donchs, hi havia de haver cert nexus íntim entre nostre es- perit filosófich y aquell de la Escòcia y lo mateix deurien véurehi nos- tres mestres, quan procuraven enllaçar la filosofia importada ab la tra- dició vivista, decantantsi^ sempre à armonisar la moda filosòfica ab la tradició científica, com ho feu en Lluís Vives ab la Escolàstica y'l Rena- xement, com ho feu en nostres dies Balmes ab la Escolàstica y la filoso- fia cartesiana y ab la matexa escociana, de la que ne te grans ressabis la filosofia del pensador vigatà, lo qual nos diu ben clar, lo que apuntavam més amunt que nostra gent no passa may de una idea à una altra idea per revolucions, sinó per evolucions pacífiques. Repetirem, que M seny es una de les qualitats més pròpies y genuï- nes del pensador català, qui sempre ha tingut respecte à les veritats de sentit comú, que ve à ésser lo patrimoni científich dels pobles. En efecte, Vives fa distinció entre judici natural y artificial, çó es, entre sentit comú y rahonament, tal com més tart ho havien de fer los escocians; proclamava lo sentit comú, com à criteri universal é infalible
