Aquesta pàgina ha estat revisada.
________
V Sonets.
De tanta rosa que en ton front s' inclina
cauen lliscant les fulles per ta cara
y neden mortes en la copa clara
hon riu del vi la flama purpurina.
Un altre bes, un altre bes Corina
que 'l temps d' aymarnos no ha finat encara.
Oblidém, donchs, que vers la Parca avara
la nostra vida com un riu camina.
Cuytém á aymans ab la darrera estrella.
L' amor fa eterna aquesta vida bella,
qual fí 'ls Destins, pares dels deus ja saben.
Tu més que 'ls deus ab ton amor faríes.
La Parca trista 'ns té comptats los dies,
mes no 'ls petons que dins d' un dia caben.
