Aquesta pàgina ha estat revisada.
54
— ¿Quán me pendréu per esposa,
lo meu bon comte Garí?
— Quan tu vulgues, jo t'ho juro,
si al meu castell vols vení'. —
Tot plegat un crit d'angunia
retruny per tot lo jardí:
— No'l cregues, germana meva,
que també m'ho jurá á mí! —
. . . . . . . . .
Ell se'n ha anat á la guerra;
ningú n'ha sabut la fí.
Per ell preguen dues monges
al convent de Sant Martí.
