Aquesta pàgina ha estat revisada.
A vos.
M'estimo més lo meu hort
que'l vostre jardí, Marquesa;
y axò que'l meu hort es xich
y ben humil sa floresta.
Lo vostre jardí es tan gran
que, qui no'l sab, s'hi pot perdre;
però té un ayre seriós
que m'ompla'l cor de tristesa.
Aquelles flors dels camins,
ignorades, que no arrencan
ni una mirada d'amor,
ni una promesa fan nexer;
Aquells arbres retallats
al bo de llur jovenesa;
la estatua del surtidor
que'l somni de l'aygua vetlla
