Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo meu hort fora petit
per vos, senyora Marquesa,
prò ma quitxalla del cor
s'hi troba encare baldera.
Si vegessiu'l menut
ab quin deliri hi terreja!
Solzament quan vol mamar
plora per alsars de terra.
Blanca es la paret del hort,
blanca, que de lluny se veja,
per si algun pobre té set,
ó vol un mos per referse.
Está si cau ó no cau
la tanca de fusta vella;
s'empeny tan sols ab un dit
y desseguida franqueja.
Jo no li tindria pas.
Per qué, si sempre es oberta?
Més diu que l'avi la feu
y, es clar, axò'm fa respecte.
Deu me conservi el meu hort,
que ho procuraré merexer,
y no us envejaré may
lo vostre jardí, Marquesa.
