Senyores y Senyors:
Un solitari de les lletres, un contemplatiu de la poesia, sortit del acostumat recó pera ocupar la Presidència als Jochs Florals de Barcelona, la ciutat més agitada,... ¿no es axò un contrassentit? A molts ho semblarà sense dubte; y per aquesta consideració no m'atreviria a ocupar aquest setial eminent, si la meua insignificancia no venia a demostrar que'ls Jochs Florals de Barcelona, a diferencia d'altres, no afreturan ni demanan el prestigi de cap figura política, perque ja'n tenen prou ab la virtut poètica del esperit qu'entranyan. Axí, donchs, la meua obscura condició pot servir pera fer ressaltar més la grandesa íntima d'aquest acte. Per axò precisament he pogut acceptar l'honor de poder presidir aquest Consistori.
Bé ho conexeu que l'acte present no es un simple certàmen com els altres que tot arreu se celebran. No se tracta aquí tan sols de premiar y aplaudir unes quantes composicions escullides y d'estimular ab modestes joyes alguns autors novells ò ja coneguts. Aquí hi hà qualque cosa més; hi hà'l solemnial reconexement, la fè de vida d' una llengua y d'un geni que la corrent de les centuries semblava eliminar: la llengua y'l geni de la familia catalana.
Y còm escau al primer diumenge de Maig la nostra festa! Tal volta aquells prohoms que la restabliren l'any 1858, al posaria al principi del mes de les flors, no pensaren sinó en
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1906.djvu/53
Aquesta pàgina ha estat revisada.
