Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1906.djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tristor descoratjadora; però aquexes depressions passatgeres no aturan l'avens de la primavera ni de la joventut. Tenim coratge!
 La renaxensa catalana es avuy un fet tan gloriós com impossible de negar. Donchs, ja no necessita rès més pera imposarse a tothom. ¿Quí podria arrogarse la facultat de destruhirla? Ah! senyors: el simple fet de la existència es ja un títol suficient pera'l dret a la vida. Es més: si Catalunya matexa determinava renunciar el seu geni, el seu esperit, sa propia personalitat, no li assistiria may el dret de fer tal renuncia... perque, ja ho sabeu, ningú té dret al suicidi!
 Visca, donchs, el geni renaxent de la familia catalana! Però visca de tal manera que vaja realisant la noble trilogia qu'es lema dels Jochs Florals: Pàtria, Fides, Amor! Que la Pàtria s'afirmi com el solar de l'avior, destinat a perpetuarne les glories, armonisant el llegítim avens ab la tradició venerable y respectant pera obtenir respecte. Que la Fè hi sía principi vital, no ja aquella confiansa buyda qu'un altre any fou aquí preconisada, sinó aquella Fè senzilla y forta com lo eternal, la qu'es principi y arrel de salvació de les ànimes y dels pobles. Que l'Amor s'hi escampi com aglutinant fort y suavíssim de la familia y de tot el còs social, y cloga ab sa balsàmica unció les ferides obertes per hont respira l'odi de classes, productor de tanta destrossa...
 Pàtria, Fè y Amor! ab aquesta invocació vull acabar aquí mon parlament, que ja n'es hora. Y ara distribuhíuvos, flors; veniu, poetes!

He dit