Y'l descendent del vell Anquis y Venus,
qui la sang vessa dels bous blanchs en l'ara
de vostre temple, els enemichs subjugui,
gran en clemència!
Sobre les terres y les mars domine,
vencen el mede les destrals albanes,
la veu de Roma tremolant esperen
l'indi y l'escita.
La fè, Phonor, la probitat perdudes
virtut y pau ja de l'oblit sorgexen,
pròdich el corn de l'abundancia vessa
bens y delícies.
Oh, Febe augur, el d'arch vibrant y fúlgid,
amor vivíssim de les nou Camenes,
tu qui retornes les morentes forces,
Deu salutífer,
si'l Palatí benígnament esguardes,
la sort del Laci y la vigor de Roma,
de nostra vida el terme curt allarga
sempre ab més glòria.
Y tu, Diana, qui en el cim imperes
de l'Aventí, quinze varons t'invocan.
Escolta'ls prechs d'adolescents belleses.
Dea solícita.
Júpiter, Deus, tots escolteu la súplica,
y alta esperansa emportarém, joyosos,
els qui en elogi de Diana y Febe,
l'himne cantàrem.
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1907.djvu/263
Aquesta pàgina ha estat revisada.
263
Gabriel Alomar
