Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1907.djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


neus y empenatxats de foch, en la patriarcal Bogotà, hont les àlignes hi feren un niu y les armes espanyoles hi bastiren un imperi.
 Ah senyors! no un discurs, en que tot per forsa ha d'esser esbossat, sinó un llibre's necessitaria pera escriure la historia esplendorosa dels nostres Jochs Florals! Mercès a n'ells la renaxensa literaria del nostre poble ha tingut aquella genial volada, que en igualtat de circumstancies, y segons testimonis de nostres propis enemichs, cap altre poble la ha tinguda. Mes com totes les institucions humanes no han estat, ni de molt estàn, lliures de defectes; però si algunes voltes han faltat en les regions serenes del Art, esteune ben convensuts de que ha sigut principalment pel seu intens amor a la terra nostrada. Perdoneulos, donchs, per lo molt que l'han estimada. Mes no'ls motejeu, no sigueu injustos ab ells; ni'ls amideu ab el racer ab que's judiquen institucions literaries consemblants. Si tenen defectes, posèm tots el nostre cor, el nostre seny, la nostra voluntat y'l nostre patriotisme pera esmenarlos. Millorem, enlayrem, ennoblím en lo que calgui més y més, aquesta festa encisadora, que ha posat arrels tan fondes en el cor de tots els catalans. No allunyem d'ella ni al geni, ni a la bellesa. Y pera conseguirho, asserenem el seu cel brillant, molt més ara que may, en que tants camps y de tant amples horitzons se'ns han obert, pera lluytar per les nostres reivindicacions. No convertim un jardí de flors, en camp de lluytes polítiques, ni en fornal d'enceses passions.
 Veniu, donchs, a cobrir com sempre de corones l'altar de la pàtria, quan se vesteix la primavera de totes les seves gales! Veniu en peregrinatje d'amor y de gratitut, a saludar aquí com Rey na nostra, la llengua catalana foragitada encara dels santuaris de la ciència y de tants y tants altres llochs, y lo que es aduch més trist dels cors de tants desditxats catalans, que en fan un signe de distinció'l no parlaria, mentres ella's venja del llur menyspreu deformant en els seus 11abis la llengua emmanllevada. Seguim lluytant aquí per la nostra creuada ab cansons de pau y de bellesa, fins que Deu tregui a n'els nostres enemichs la vena de la ignorància dels seus ulls, el verí de la injasticia dels seus cors. Qae's convencin aquí de quant fondament estimem aquesta llengua nostra sagrada, y de que es tasca vana e inútil, volerla arrencar dels nostres cors, perquè es Deu meteix qui en ells ens l'ha es-