59
Cargol treu banya,
que ton pare es á montanya,
cargol treu vi
que ton pare es al molí.
Cargol treu banya,
puja la montanya
cargol bové,
puja'l montanyé.
Mes devegadas la pluja's fa mes llarga de lo que 'us pensavau y's comensa á fer pesada y mes pesada que may s'acava sobre tot si es á l'hivern , y com que cansa mes un dia de pluja que no pas cent de sol, aviat 'us ne canseu y'l fastich 'us fa anar d'un cantó á l'altre, lo qual vol dir que Deu dona
las cosas quan á n'ell millor li plau, y que no's pot desitjar lo contrari de lo que dona, que ell sab com y perqué ho fa; lo cas es que 'us aburriu y canseu y pera distreureus, demanant lo sol que tot ho vivifica y alegra 'us poseu à cantar:
Sol, solet,
vinem á veure,
vinem á veure,
sol, solet,
vinem á veure,
que tinch fret.
Y si'l sol surt tan sols una mica, desseguida canteu:
Bon temps,
d'hont vens?
Del cel.
