Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/119

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


salvació; però't vui am consentiment. Ja'n tinc desitjos de deixar-me caure als teus llavis! Si'n tinc! I omplir-los ben bé de petons; però, mal m'enfonsi!, me dic: «Atura-t i espera-t que'ls obri pera dir-te: Aquí'ls tens, vermells com dugues cireres: pren-los, que són tant teus com meus!» Ja'n tinc de desig de robar-te, me'n moro de ganes; però també'm dic: «Deixa-la que ella s'apropi». Ja se me'n va'l cos cap al teu; però també l'aturo manant-li: «Deixa al seu que vingui, que ja'ns trobarem un dia o altre».

Carme

   De tu dependeix, el trobar-nos.

L'heroe

   No: de tots dos. Jo aniré a tu, però tu també aniras cap a mi.

Carme

   Aniré aon me portis.