Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Anton

   No! Soldat, mai!

L'heroe

   O creure al quartel a casa!

Andreuet

   No la lograras, la teva!

 (Se li tira a sobre i en Joan també. L'Heroe, d'una empenta, tira en Joan al carrer, i d'una altra l'Andreuet al seu teler.)


L'heroe

   Que no? A fóra tot Déu! Tu, al carrer; tu, ai teler, i vosaltres quietut!... I, ara que hem posat ordre, sapigueu la meva dita: que, avui per avui, el que té'l bastó es el que guanya! He dit!

 (La Carme i la Mercè resten agenollades als peus de l'Heroe; els dos vells ploren; l'Andreuet se rosega'ls punys, i el Clapat posa la mà sobre l'espatlla de l'Heroe.)




TELÓ