Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/229

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vida de quartel me feia més por que les bales; i no més pensar en el treball, el treball seguit i sempre a les mateixes hores com el rodar d'un rellotge, me sentia un pès al pit, i feia anar els braços com nadant, com fugint de l'aigua que m'ofegava. Però ara s'ha acabat. Sí, s'ha acabat! Vui cambiar; vui ser home de quartel.

Carme

   Quina alegria! Veritat que sí? Jura-m'ho! Jura-m'ho, que'm faras contenta!

L'heroe

   T'ho juro, mentres hi hagi pau. Però si vingués guerra... Ah, si vingués guerra!... No hi valdrien fills, ni families: correria a l'olor de polvora com el fum se'n va cap als núvols.

Carme

   Bueno, doncs. Et prepararé feina, veritat?

L'heroe

   Quan vulguis.