Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


mare, i pensa bé que ella... sí, que't seguirà, siguis allà on siguis. (Plora.)

Andreuet

   Bueno, prou... No us trastorneu...

Ramona

   Ja m'ho han dit, que tinc d'animar-te; però no són mares els que m'ho diuen. Fill meu, sobre tot tinguis compte amb els companys i escriu-me. Ho sents? Jo no podré contestar-te, perquè, pobre de mi!, no van ensenyar-me de lletra; però quan rebis carta de casa llegeix-la bé, que ja ho endavinaras que jo hi parlo, entre aquelles ratlles de tinta. Que ho faras lo que t'encomano?

Andreuet

   Viviu tranquil·la!...

Ramona

   Tu ets el que has de viure! No't moris pas,