Aquesta pàgina ha estat validada.
mare, i pensa bé que ella... sí, que't seguirà, siguis allà on siguis. (Plora.)
Andreuet
Bueno, prou... No us trastorneu...
Ramona
Ja m'ho han dit, que tinc d'animar-te; però no són mares els que m'ho diuen. Fill meu, sobre tot tinguis compte amb els companys i escriu-me. Ho sents? Jo no podré contestar-te, perquè, pobre de mi!, no van ensenyar-me de lletra; però quan rebis carta de casa llegeix-la bé, que ja ho endavinaras que jo hi parlo, entre aquelles ratlles de tinta. Que ho faras lo que t'encomano?
Andreuet
Viviu tranquil·la!...
Ramona
Tu ets el que has de viure! No't moris pas,
