Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ramona

   Vine am mi!...

Anton

   Tinc fred! Tinc un fred que no l'havia sentit mai! Com si se'm refredessin els òssos...

Ramona

   Escolta: Déu ens donarà una esperança! No havem fet mal. Doncs, per què n'havem de tenir, de castic? Ja vindran dies mellors! Teixirem, i, tot treballant, ja saps que's calmen les penes. Seiem aquí, al nostre lloc; vora'l caliu del teler.

Anton

   Ai, Ramona! També's refreda, el teler, i ja no cantarà mai més! Que't penses que no ho coneix que estem tristos? Ell vol vida pera fer feina! Les mans dels vells i dels desvalguts l'entonteixen, i aquell tic-tac d'alegria's torna com un rellotge que se li acaba la corda!