Els nostres?
Els altres. En donaven moltes, de creus. Medalles d'això, medalles d'allò; d'aquest sant, de l'altre; del merit de guerra, del merit de pau, de tota mena de merits. Tots ne teniem prou, de merit! Un general anava recorrent les files, crec vigilant si's descuidaven de medallar-ne algun; i al mig d'ells, com pera destorbar-los la festa, ens van passar en les camilles. Van saludar-nos, això sí; van presentar armes, van fer-nos tots els honors. Jo, traient el cap per sota'l toldo de la camilla en que'm duien, vaig cridar-lo, an el vostre noi; i tant, si vaig volguer cridar-lo! Però ja no tenia veu, ni esma, ni era d'aquest món! A sentir-me, tampoc m'hauria conegut. Ja era un zero, jo, una nosa, una torna que havia sobrat, sense número!...
I a tu no varen donar-te res?
