Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


L'heroe

   Ara tinc titol! Vaig mirar el camp de batalla, no vaig descobrir les guerrilles, i... aont aniras?... aont aniras? Vaig veure una casa de palla: hi corro, obro la porta, i hi trobo tres o quatre del país: dugues dònes i dugues o tres criatures. Aixís que'm veuen van pera sortir i cridar auxili. Jo'ls vui fer callar, no'ns entenem, i al veure que m'anaven a comprometre i que venia l'enemic... què havia de fer jo allavores? Deixar-me matar? No'm venia bé! Cridar assistencia? Era perdre-m, i jo no'n demano. Nada: fer lo que tenia de fer: mà a la baioneta i a la carrabina, i revestir-me de coratge, i pendre l'ofensiva, com diuen els militars. No'n va quedar ni un! Ells no se'n sabien avenir, de que'ls enllestís d'aquell modo: semblava que'ls vingués de nou; estaven parats; i ¿parats de què, mal rellamp! Com si la guerra's fes am confits i s'hi anés a fer santos!

El clapat

   Es clar que no!