Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


TOFOL. ¿Qué no vòl fer un moset?
All-y-òli, tenques, llises,
lleu en salsa.... llonganises....
DIEGO. No tinc fam; chas un quinset,
y conversasió molt pòca,
perque no estic pera caps.
TOFOL. Vosté perdone....
DIEGO.  Ya saps
que al que paga obedir tòca.  (S'aparta Tófol
Si no m'ix el pòrc meséll  molt moixet.)
y el meu proyècte no es grilla,
treball li done á eixe vell,
com busque el dòt de ma filla!
TOFOL. ¡Vacha una parella muda!
No he vist may llenga tan breve,
ni còsa més pareguda
als bultos de Sent Esteve!
 (Entra Nófre y varios compañeros;
y darrere d'ells Huiso y el Po-
llastre, tots en carasetes.)
NOFRE. ¿Qué no han paregut encara
el tio Chuan y el só Lluis?
TOFOL. Tenen temps hasta les sis.
NOFRE. Molt sért es, pero repara
que mich cuart tardar no pòt
a tocar l'Ave Maria.
POLLASTRE. Tòfol, salut y bòn dia!
TOFOL. ¿Quí serà este borinòt?
POLL. No hia remey tan probat,
tan útil y tan barato,
pera aquell que está cansat,
com es el sentarse un rato.
¿Quina cadira es la meua?
TOFOL. La que vullga.
POLL.  Em sente pues.
HUISO. Yo en est'atra
POLL.  Tin entés
que eixa cadira no es teua.
HUISO. El no ser mia esta silla
será lo que tase un sastre.
POLL. Luego eres Huiso Melilla?
HUISO. Y tú l‘agüelo Pollastre?
POLL. Pòt ser que si....
HUISO.  Ves alèrta....
POLL. ¿Qué no eu creus?
HUISO.  No.
POLL.  Ni yo à tú.
HUISO. Pues no aném mes fent el bu. (Es lleua la careta)
POLL. ¡Catarròcha descubèrta! (Idem, y es senta.)