Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


busca pretextes y escuses,
encontra en paper de estanc
mil mòdos de matar puses.
Pero yo que, cuant no em chite,
vach sempre en lo cap molt dret,
de papers no nesesite
pera contar lo que ha fet.
Y ya que vech que es preciso
saltar del corral la tapia,
begám.... y lot lo mon sapia
qui es el Pollastre y quí es Huiso.

 . . . . . . . . . . . . . . .

 (Beuen.)

Dins del temps que hui fa cap,
(bò es que la còsa s‘aclare
y no pendre còl per nap)
quedarem yo y el compare (á Huiso)
en.... lo que tot lo mon sap.
Y com fon còsa de pronte,
es pactá , com tú no ignóres,  (idem.
despues dels fets que confronte,
el vindre·así á donar conte
tal dia com hui á estes hóres.
Així el dumenche pasat
quedarem en eixa cuina,
sucant els dos en un plat....
TOFOL. Olives, seba y toñina.
POLL. ¿Es sèrt, Tòfol?
TOFOL.  Veritat.
POLL. Pues siñor, yo al atre dia,
meditant en lo cap cacho
capa quin punt pegaria,
ahon en honra y cortesia
poguera fer mes el macho;
prenguí el camí de Espiòca,
y aquella mateixa nit,
en esposisió no pòca,
matí una agüela , un cabrit,
tres gats, un pórc y una llòca.
Y al ferse de matinet
aparegué en mich la plasa,
y apegat á la paret,
un pesquí en paper de estrasa
que dia així: «Yo hua fet.»
Tot lo mon es quedá mut,
temerós de atre desastre,
perque això ya es bò y sabut,
ahon fá l·ala este pollastre,
no hia gall que diga chut.