Aquesta pàgina ha estat validada.
en que'm deixen! Veritat que no te n'han dit re?
Palmira
(en veu baixa, acotant el cap)
(en veu baixa, acotant el cap)
No. (En veu alta, riallera.) Però jo, així que sigui casada, que seré mestressa i em sabré fer estimar força del meu marit, amb els meus precs us faré lloc aprop meu. Que no vindreu amb mi?
Bieló
No. No t'escarracis. Jo, fins que'm mori, no puc moure-m d'aquest recó de món: ja estic arrelat en el meu test.
Palmira
Pobre avi del meu cor! Com us anyorareu, oi?
Bieló
No! No! Fes el teu camí! Els joves, els joves! No hi penseu gaire en els vells. Ens deixeu per les vostres cabories, anant, ilusionats, a empendre la nostra ruta.
(Per l'esquerra del fons compareix en
Feliu amb aire alegroi. Va amb
