no més en quedava el vidre. A n'el baleó, perquè'ls artillers no miressin, un astor fet am retalls de brodadures que no havien tingut salida; al mig, aquell tocador que hi ha a totes les cases de bé; en un recó, un gat, viu, fet un capdell com un manguito, i a les cadires la familia, am l'ordre corresponent: el senyor Ramon aprop de la porta, perqué tenia de pujar i baixar, l'avi, el senyor Esteve, a la dreta, i l'avia, la senyora Felicia, a l'esquerra, am les tres cosines al devant, sentades en tres cadires. A prop del balcó, la senyora Pepa, que com que estava tan mala, la pobra!, alli's podia airejar; per les cadires de toma, la senyora del primer pis, que eren les tres de la tarde que encara no ha via dinat per fer visita més estona, i algun altre parent sobrer, i el senyor Josep Forment, ja se sabia, a n'el seu silló: un silló que de tan seure-hi, s'hi havia emmotllat tan el seu cos, que quan no hi era's coneixia la seva presencia, pel motllo.
Un cop reunits, està clar: van fer portar la criatura que la tenien al llit de la mare; varen tomar a inspeccionar-la i tots la varen trovar conforme, menos el practic del senyor Esteve, que va tenir gran empenyo en que pujessin una romana, i que no va aprovar, de bon cor, el ser avi, fins que va veure que'l seu nét tenia pes natural: unes sis lliures i mitja.
Després varen parlar del bateig, i va mediar
Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/23
Aquesta pàgina ha estat validada.
