Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tar malament? Ba! Els joves diuen paraules que no saben lo que's diuen!
 Prova de que era un gran home, el senyor Batista de la comedia, és que al segon acte ja fou més ríc i que aviat seria un gran senyor. S'enamorava de la noia, això sí, però allò eren coses mundanals, flaqueses, giraments de cap, que'l comerciant més ferm pot tenir sense que se'n ressenti'l crèdit; és veritat que avorria la dòna, però què té que veure la dòna am la marxa del comerç, ni les interioritats de familia am la bona administració i l'engrandiment de la casa?
 — Aquest home està pertorbat,—va dir el senyor Esteve a mig acte.
 —Aquest home és un brètol,—va dir en Ramonet exaltant-se.
 —Són comedies,—deia la Tomasa.
 —Que callin,—deien al darrera.
 I mentrestant allí a les taules havia sortit el dibuixaire i anava dient a l'inclusera tot allò d'ideals, i art, i bellesa, i aquelles paraules estranyes que'l senyor Esteve havia sentit dir al noi i que les veia repetides com si l'autor fos el mateix que les feia dir a l'un i a l'altre i que li anaven caient a l'orella com renecs incomprensibles, i anaven espantant a la Tomasa i feien alçar de l'assiento a n'aquell boig d'enRamonet, que no tenia prou vista pera anar seguint l'accionat ni prous orelles pera escoltar les coses imprudentes del pintor.