Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


en feia esment. Sabia lo que són les balances.
 —Avui és el bateig—els deia.—Avui és la primera vegada que tindré de tancar la botiga.
 —Pero no serà la darrera,—li deien.—Vostè és jove, senyor Ramon,— i sortien mirant de reull aquell floret d'artillers que hi havia per les finestres.
 —Quin dia!—va dir el primer qu'arrivà pel bateig, col-locant-se a n'el lloc del dia avans.
 —Quin bon dia!—varen anar dient els altres, asseient-se a n'els seus llocs corresponents.
 —Bon dia,—va dir el senyor Josep Forment enclotant-se a n'el seu silló.
 I la mare, desde el llit, també digué qu'era bon dia, sense sapiguer perquè, si per lo del bateig dél fill, o d'esma, al sentir-ho dir a n'els altres.
 Siga com siga, ja hi eren tots. El senyor Esteve, tot de negre, ab una corvata de satí que li donava tres voltes al coll, i encara quedava corvata pel nùs; la seva dòna, de llanilla, també a tota negró; la senyora Pepa, amb aquella mentellina que li penjava fins a genolls; les tres cosines, de dol crònic, es dir, d'hàbit, pero am les corretjes noves i els dolors de plata lluenta. El senyor Josep Forment, am la levita mellor a la part de fòra; la llevadora, amb uniforme de bateig; el pare, serio; i la criatura, dintre d'una capa, que no