Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en feia esment. Sabia lo que són les balances.
 -Avui ós el bateig—els deia.—Avui és la primera vegada que tindré de tancar la botiga.
 —Pero no serà la darrera,—li deien.—Vostè ós jove, senyor Ramon,— i sortien mirant de reull aquell floret d'artillers que hi havia per les finestres.
 —Quin dia!—va dir el primer qu'arrivà pel bateig, col-locant-se a n'el lloc del dia avans.
 —Quin bon dia!—varen anar dient els altres, asseient-se a n'els seus llocs corresponents.
 —Bon dia,—va dir el senyor Josep Forment enclotant-se a n'el seu silló.
 I la mare, desde el llit, també digué qu'era bon dia, sense sapiguer perquè, si per lo del bateig dél fill, o d'esma, al sentir-ho dir a n'els altres.
 Siga com siga, ja hi eren tots. El senyor Esteve, tot de negre, ab una corvata de satí que li donava tres voltes al coll, i encara quedava corvata pel nús; la seva dòna, de llanilla, també a tota negró; la senyora Pepa, amb aquella mentellina que li penjava fins a genolls; les tres cosines, de dol crònic, es dir, d'hàbit, pero am les corretjes noves i els dolors de plata lluenta. El senyor Josep Forment, am la levita mellor a la part de fòra; la llevadora, amb uniforme de bateig; el pare, serio; i la criatura, dintre d'una capa, que no