Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


parlem menos i anem al gra: i això del gra no ho dic per dir, perqué la qu'et tinc destinada es la filla d'un graner! Les teves cosines van parlar-me'n; m'he informat; ting bons informes comercials; sé que li donen cinc mil duros el dia que vagi al altar: i en quant a les prendes físiques, a tu't toca examinar-les, í'm sembla que t'agradarà. Es una mica magre, això no ho nego, però a les dones ben casades el matrimoni les engreixa, i si tan ben casades són, fins s'arriven a engreixar massa.
 —Jo la voldria veure, padrí,—va atrevir-se a dir l'Estevet.
 —Estàs en lo just,—va dir el padrí.—No solsanient la tens de veure, sino que la tens de tractar. Al fin i al cabo am la dòna, s'hi ha de viure tota la vida, i per bons informes qu'es tinguin, sempre es bo haver-la coneguda, perquè no't donguin gat per Hebra. Fes-te roba nova; veu-la, i diga-li lo que fa'l cas. Parla-li com li ha de parlar un jove que vol portar afecte; que vas per això i allò i allò altre; que si tal i que si qual, i quatre paraulas de cari- nyo, i en quant a lo dels capítols, ja'ns en cuidarem nosaltres.
 Després d'aquesta sentada, l'Estevet es va comprar roba: un trajo de panyo negre; un barret de feltre negre, botines, roba interior i corvata. Quan la va tenir es va mudar: els pares van pujar a veure-l aixis que'l van te-