Pàgina:L'avar (1915).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Harpagon. — Bé : que no vols callar?
Aleix. — Sí, per força.
Harpagon. — Ah! Ah!
Aleix (ensenyant a l'Harpagon una butxaca de la seva casaca). — Teniu. Encara queda un butxaca. Esteu satisfet?
Harpagon. — Vaja, torna-m'ho sense que t'escorcolli.
Aleix. — Què?
Harpagon. — Lo que m'has pres.
Aleix. — No us he pres pas re.
Harpagon. — De debò?
Aleix. — De debò.
Harpagon. — Vaja, adéu. Vés-ten al diable!
Aleix (apart). — Això es despedir-me am modos.
Harpagon. — Que la teva conciencia n siga responsable, doncs.



ESCENA IV


L'Harpagon, sol


Harpagon. — Aquest criat tant pillet me carrega molt. No l puc veure, an aquest murri. A la veritat, no es tant facil com sembla guardar a casa una gran quantitat de diner. Ditxós qui té la seva fortuna ben col·locada i no conserva més que lo que indispensablement necessita!