Pàgina:L'avar (1915).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Cleant. — Sou vós qui procura enriquir-se amb usures tant criminals?
Harpagon. — Encara goses presentar-te al meu davant després d'això?
Cleant. — Encara goseu presentar-vos en public, després d'això?
Harpagon. — Diga-m : ¿no te n dónes vergonya de fer aquestes disbauixes, d'embrancar-te en gastos tant espantosos i de dissipar ignominiosament la fortuna que ls teus pares han recullit a força de tantes suades?
Cleant. — ¿No us cau la cara de vergonya de deshonrar el vostre bon nom amb els negocis que feu; de sacrificar gloria i reputació al desig insaciable d'acumular diners i més diners, i de recórrer, tractant-se d'interessos, a les més infames subtilitats que hagin pogut inventar els més celebres usurers?
Harpagon. — Vés-ten del meu davant, murri, més que murri! Vés-ten del meu davant!
Cleant. — Digueu: ¿qui es més criminal: el qui emmanlleva diners que necessita, o el qui roba diners no havent-los de menester?
Harpagon. — Vés-ten, te dic! No m'escalfis les orelles! (Sol.) No m sap greu lo que ha passat, perquè m'es un avís per que vigili ara més que mai totes les seves accions.