Pàgina:L'avar (1915).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



que ns ha fet han produit, us ho confesso, algun efecte en la meva ànima.
Frosina. — Però, heu pogut saber qui es?
Mariagna. — No, no sé qui es; però sé que s fa estimar. Si pogués escullir, el pendria primer que un altre. Ell contribueix no poc a fer-me trobar un torment espantós en el marit que volen donar-me.
Frosina. — Déu meu! Tots aquests rossets són agradables i cumplimentosos i saben presentar-se; però la majoria són pobres com les rates. Per vós es millor que prengueu un marit vell que sigui ric. Es veritat que ls sentits no poden satisfer-se fent-ho així, i que amb un espòs semblant se passen alguns disgustets; però això no pot ser de durada: la seva mort farà que aviat pogueu tenir un altre marit més amable i a complerta satisfacció.
Mariagna. — Déu meu! Es una trista cosa, Frosina, que, per ser feliça, s'hagi de desitjar o esperar la mort d'algú. I la mort no ajuda sempre ls nostres projectes.
Frosina. — Que us en burleu? No us hi caseu sinó am la condició de deixar-vos viuda desseguida : això ha de constar en un dels capitols matrimonials. Seria una impertinencia que no morís al cap de tres mesos. Ara ve.
Mariagna. — Ai, Frosina, quina figura!