Aquesta pàgina ha estat validada.
que tinc i he pensat que pot-ser faré enraonar si m caso amb una noia tant jove. Aquesta consideració m feia perdre les ganes de casar-me; però com que l'he feta demanar i estic compromès de paraula, te l'hauria donada, si t'hagués agradat.
Cleant. — A mi?
Harpagon. — A tu.
Cleant. — Per casar-m'hi?
Harpagon. — Sí, per casar-t'hi.
Cleant. — Escolteu. Es veritat que no m'agrada gaire; però, per complaure-us, m'hi casaré, si voleu.
Harpagon. — Jo? Sóc més enraonat de lo que t penses. No vui que t'hi casis per força.
Cleant. — Perdoneu. Faré aquest esforç per l'afecte que us porto.
Harpagon. — No, no: un matrimoni sense estimació no pot ser feliç.
Cleant. — Pare, això es una cosa que potser vindrà després. Ja diuen sovint que l'amor es un fruit del matrimoni.
Harpagon. — No. En això l'home no ha d'arriscar-se mai, perquè té conseqüencies perilloses que ja procuraré evitar. Si haguessis sentit algun afecte per ella, enhorabona: t'hi hauries casat tu i no jo; però, no sent així, seguiré l meu primer intent i m'hi casaré.
Cleant. — Doncs, bé, pare: ja que la cosa s
