Pàgina:L'avar (1915).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Comissari. — El robo es important.
Harpagon. — No hi ha suplici prou gros per l'enormitat d'aquest crim. Si queda sense castigar no hi haurà seguritat per les coses més sagrades.
Comissari. — En quina forma era aquesta quantitat?
Harpagon. — En bones dobles de quatre.
Comissari. — I de qui sospiteu vós?
Harpagon. — De tot-hom. Voldria que agafessiu els de la ciutat i els dels ravals.
Comissari. — Si m voleu creure a mi, no esverem a ningú, i procurem adquirir algunes proves que ns permetin, per medi del rigor, recuperar els diners que us han pres.



ESCENA II


L'Harpagon, el Comissari i mestre Jaume


Jaume (desde l fons del teatre, girant-se cap al cantó que entra). — Ja torno. Que l degollin desseguida; que li socarrimin els peus; que l fiquin en aigua bullenta, i que l pengin al sostre.
Harpagon (a mestre Jaume). — A qui? An el que m'ha robat?
Jaume. — Parlo d'un porcellet que l vostre