Pàgina:L'enginyós hidalgo Don Quixote de la Mancha - Tom I (1905).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


Text d'encapçalament

2 nON QUIXOTE

nava Ilantias, y matava cualquc colomi per afagitó 

des diumenjes. Sa vestia en jupa de paño pardo, cals- sas (2) y pantoflas de vellut es dies de festa; y es fenés, duia buréll de ’s mes li.

Tenia abell, una majordoma que passava de’scoran- 

ta añs, una neboda que no arribava a n’es vint y un bergantell per tot servey de casa y de camps, perque tant l’hi era ensellA es cavall com podA sa viña.

Don Quixote rapava es cincuanta añs, tenia es còs 

fòrt, sa carn seca, y sa cara magra; era molt demati- ner y bon eassador. Es que s’han ocupat d’ell, no estAn molt conformes sobre si es seu Uinatje era Quixada ò Quesada, que tal vòlta era Qui xana; pero tot això no mos importa gens, en tal que aquesta història no fugi desa veritat. HCu de sebre y entendre, que aquest hi¬ dalgo, cuant no tenia res que fer (que era casi sempre), passava el temps lletjint llibres de cavalleiias en tanta fal-lera, que a pòc a pòc ni sa recordA de sa cassa ni de sa casa, que ja anava tota en orri, perque sa buidA tant es cap en sas lecturas que arribà a vendre molts de tròssos de térra per comprA llibres de aquella casta, des que arreplegA tots es que arribaren a sas seuas mans. Tots li agradavan, pero es de Felicia de Sylva el feyan bavar de gust y sobre tot cuant lletjia aquellas rahons enreviscoladas y requiebros y cartas de desafíos que deian pòc mes ò manco: A cap cap, cab, ¡oque acab de sebrer de vos señora, que cu penyora teniu sa meua ánima que sx any ora. (3) V aquellas altras: Los cels di•

per pósame es dissaplcs «i '»1Ih. Altres creuen quo due¬ 

los y quebrantos, era lo que deim peus en i/reixonera.

D. Jusep MAsensio, estó per so explicació que dona 

D. Antoni Puigblanch (Opúsculos gram&lico-sa tí ricos, to¬ mo II) contant que o Costella ¿r.iomenavan de/cs o n'cs mondongos, freixuro etc. y quebrantos a n' es peus; y es com o regular que això fos lo que menjava I). Üuixote es dissoples die en que solen matar en es pobles. Hem posM òssos salats, perque on aquell temps en que es dissoptes eran d’abstinencia, I' Iglesi» permetia menjarlós.

(2) Hem de tenir en conte que en aquell lemps no s' uso- 

van calssóns. sino calssas senceras, vol dir. que tapovan sas camas y sas cuixas Mes envant dugueren tombo me- dias calzas que arribaven a n' es jonoys, a sas que diuen ovuy medias y en català mit/'as y nòltros calssas. Calssóns, no es mes què sa forma masculina, com bo son: tassó de lassa; cordó, de corda; punxó, de punxa elc.

(3) Sas rahons de Felicia de Sylva, segons Cervantes 

son aquellos ton conegudos: La razón de la sinrazón que à mi razón se hace etc!