Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


miserables s'arrapaven a l'entorn de l'edifici pera l'allotjament de les besties i pera altres serveis secundaris. El primer pis era ben bé l'allotjament del senyor: per la part del davant dominava tota l'horta, extesa a sos peus com esplendid tapiç moradenc, llistat de verd en oposats sentits; més amunt, els camps, i més amunt encara, la vinya, cobrint amb aire desmaiat els primers geps de la montanya. Per la part del darrera, la costa s'accentuava rapidament, i, de la carena a baix, l'amo podia ovirar les ombrivoles interioritats d'aquell bosc ferreny, que semblava lliscar a pleret i cautelós cap a la plana. Als seus peus, i ben als seus peus, hi tenia l'amo 'l servei, el bestiar i l'aviram, que escatainava tot el dia pels pallers, arreus i llenya de dins del barri.
 Feia déu anys que habitava aquest mas en Pere de les Borges, amb la seva dòna i mainadeta, una cunyada, dos moços i un vailet. En Pere, que'l tenia a mitges, no havia donat un què dir a l'antic amo, i amb tota sa familia plorà de debò, primer la mort d'aquest i, després, l'adjudicació feta pel tribunal a favor de l'Escanya-pobres. Arrencar aquell bé de Déu de les mans d'una pobra viuda i d'uns angelets com un fil d'or, abatuts per la llarga malaltia de D. Josep, li semblà una