Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


consol, perquè‘ls tenia arrendats. La mort del notari acabà d'aixafar-lo, perquè amb ella quedà sense conseller i amenaçat d'alguna etzegallada de la senyora Tuies, que me'l plantés fòra del castell, ont ja's trobava com el peix a l'aigua.
 El castell, sí, el castell, era 'l seu unic consol. Tants escarafalls com ne féu a primera hora i tant bé com s'hi trobà després! Pera aquell home esquerp, cap edifici com aquell, apartat de la vila per una costa perillosa, i sols visitat, de lluny en lluny, per algun foraster que no més se preocupava de les pedres. Aprofitant l'indiferentisme, per no dir-ne odi, amb que'ls seus amos el miraren a causa de les disputes, l'Escanya-pobres s'ensenyorí de tot el casal, l'escorcollà de cap a cap, trobant-hi un séns fi d'amagatalls que feien les seves delicies. Féu mudar el pany de la porta forana, trobà en l'hort una bona soca de cirerer pera barrot, apuntalà fortament les finestres més somogudes, i aixís assegurat, sense més company que'l matxo mossegaire, no temé ja entregar-se a una llei de jòc per demés extrany. Consistia en distribuir les talegues per diversos amagatalls de distints pisos, i en passar-se llargues hores de la matinada i vespre recomptant les unces i dobletes, mudant els saquets de lloc cada dia.