Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/15

PRIMERA PART.

CAPITOL PRIMER

QUE PARLA DEL LLINATJE Y OCUPACIONS DEL FAMÓS HIDALGO^[1] DON^[2] QUIXOT DE LA MANCHA^[3].

     A cert poblet de la Mancha de qual nom no vull recordarme, no fa pas gaire, hi vivia un hidalgo d'aquells de llansa en candelero, adarga antiga, rocí flach y galch corredor. Una olla d'una mica mes de vaca que moltó, fiambre de carn trinxada las mes de las nits, olla de trossos los dissaptes, llantías los divendres y algun colomí d'afeigidura los diumenges consumian las tres parts de sa hisenda. Lo demés d'ella rematavan jupa de velarte, calsas de vellut pera mudarse las festas ab sas pantoflas de lo mateix y los dias d'entre setmana s'honrava ab son panyo de mescla mes fi. Tenia á casa una mestressa^[4] que pasaba dels cuaranta y una nevoda que no arrivava als vint y un mosso de camp y plassa qu'aixis ensellaba lo rocí com prenia la podadora. Frissava l'edat de nostre cavaller ab los cincuanta, era de complexió forta, flach de carns, sech de cara, molt amich de matinejar y de la cassa. Dihuen que tenia lo sobrenom de Quixada (ó sia barra) ó Quesada (puix sobre aixó hi ha alguna diferencia entre los autors que d'aquest cas particular escrihuen,) en tot y que per conjecturas verosímils se diexa entendrer que's deya Quixana. Mes aixó poch hi fa á nostre quento, y es prou que en tot son discurs no se surti un punt de la veritat. Convé donchs saber que aquest sobre dit cavaller, las estonas qu'estaba ociós (qu' eran las mes del any), s'ocupava en llegir llibres de cavallerías, ab tanta afició y gust qu'oblidá casi del tot l'exercisi de la cassa, y fins l'administració de sa hisenda, y arribá á tal extrem sa manía y desatino en lo dit punt

1. Las clases dels Infansons d'Aragó y dels Cavallers á Catalunya, tenian alguna paritat, ab los Hidalgosde Castella, mes per no esser completa la paritat s'usarán indistintament los dos denominacions de Hidalgo y Cavaller y ab preferencia la primera.
2. Encara que en lo antich catalá s'usava la particula En en lloch de Don, consideránt arcaica aquesta construcció y bona la derivació de l'ús de (Dominus) s'usará aquest apellatiu Don com admisible y general.
3. Sens dubte podia traduirse aquest nom Manxa, mes atés lo respecte degut als noms geografichs, apar millor conservarlos sens alteració.
4. Ab preferencia als noms majordona clauera y dona de gobern: nos apar mes oportú y eupnich lo de mestressa.