vinassa, coronat de pampols, començà a parlar al poble i a recitar llegendes, entre la riota o els aplaudiments de tots; d'aquí prengué origen el teatre. Lo que l tumulte dels veremadors responia o cridava, va esser reglamentat i va formar el chor.
No se sab si fou Tespis qui modificà les condicions del chor, introduint-hi certes parts recitades, però sembla lo més segur; com també que la modificació fou rebuda am goig pel poble, tant més en quant els recitats no s reduiren unicament a lloar a Bacus, sinó que s cantaren fets mitologies o gestes d'ilustres fills de la Patria. Així, doncs, la paraula Tragedia ha variat molt en el seu sentit. Lo del carro, com a escenari, es la llegenda probable, perd no està provat encara de manera que no deixi lloc a cap mena de dubte.
l'espis es contemporani de Solon, es a dir, de mitjans del sigle VI abans de l'era vulgar; i, segons el testimoni de Plutarc, compongué algunes obres esceniques bastant acceptables, de les quals va protestar Solon, que creia que les ficcions de l'escena podien trasmetre-s a la vida comuna, degenerant-la, per lo qual
