Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
25
L'intellecte grec antic

rador obtingué I llibre, que va guardar, abandonant la suma. Atenes s'indignà i volgué declarar la guerra a l'Egipte. Però Ptolomeu era poderós: havia vençut grans nacions, com la Sicilia, la Siria, la Mesopotamia, i els més prudents la feren desistir de l'idea. I Eschyl quedà presoner del Faraó grec en terra d'Africa.

No obstant, allí sel tractà com a un déu. Quan la biblioteca de Pergam, que formava part de la d'Alexandria, passà al Serapeon, Eschyl fou especialment custodiat pera que no s'extraviés. Durant el periode romà l'exemplar fou consultat i tal vegada copiat per Timocharis, Aristarc, Ateneu, Stobeu, Diodor de Sicilia, Macrobi, Plotinus, Iamblicus, Sopotro, Climent d'Alexandria, Nepotià d'Africa, Valerius Maximus, Justinus martir i Elianus.

Ornar, el barbre mahometà, al calar foc en el sigle VII a la biblioteca d'Alexandria, féu desaparèixer l'obra del gran tragic. Eschyl, el geni de la Llibertat, fou víctima de dos reis, l'un ilustrat i lladre, i l'altre barbre i incendiari. La perdua d'Eschyl significa la perdua de catorze trilogies, donant un total de cinquanta