propri compte la policia de les ànimes.
¡Que n'es de sublim i d'hermosa aquesta Republica d'Atenes! Sembla presidida per les tres Gracies. El treball hi es un art; l'ensenyança, una iniciació facil i contenta a l'aire lliure; la Vida, una festa. Quan l'infant se desperta a la llum, es al só de lires, i quan silabeja es am La Iliada. Els armoniosos discursos de l' Agora deslliguen sa llengua; les explicacions dels filosops formen son enteniment d'home; els petons de les hermoses li ensenyen a no envilír mai sos llavis. Se forma, sense adonar-sen, sense que li pesi la cultura, apte pera les funcions multiples que la Ciutat exigirà d'ell quan arribi a la plenitut de la força, prompte a prestar aquest jurament sublim dels Efebes a l'embraçar l'escut, al calar-se l'elm i empunyar l'espasa alçant-la enlaire:
»Jo
»Mai deshonraré aquestes armes sagrades.
»Mai abandonaré aquell qui tingui al costat meu al combatre, sigui qui sigui.
»Mai deixaré de combatre pels déus
