Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
55
L'intellecte grec antic

ca plena de la sang que raja de ses parpelles. Res de més imponent ni de més solemnial: un terror sagrat s'ampara del chor. Aquell rei tant soperb abans, ja baixa am l'humilitat d'un pobre. La pietat del chor el commou amb una clemencia magnanima. Ja obeeix lo que li mana Creon. Solament, tremolant, li demana que li deixi abraçar les seves filles, i quan les lé abraçades plora sobre l seu oprobi, i sen va, sense que ningú l deturi, acompanyat tant sols d'Antigona, pera deslliurar així Tebes de la pesta i pera que s compleixi del tot la profecia.


Tal es la manera com el gran Sofocles, am versos grandiosos per la rima i l'harmonia, ens presenta la llegenda de l'Edip rei, re vindicant-lo després en l'Edip a Colonna.

I aquesta grandesa artistica, aquesta harmonia, va revestida d'una forma perfeta. L'estil de Sofocles es la bellesa unida a la naturalitat. Res de les complicades i luxoses brodadures orientals. Sofocles no usa les vestidures xamarrades i refistolades dels Satrapes de Persia: en ses obres sens presenta nu, i les seves formes són sublims, divines.