completament l'alt sentit simbolic. I tot en nom de la virtut, en nom de la moral. Sols les prediquen aquells que no n tenen.
Es un escèptic de la religió d'Atenes, però es un fanatic de les religions asiatiques, Ell ataca ls déus am la rialla mofeta, i desnaturalisa les tradicions poetiques del paganisme. Les examina a la llum d'una raó freda, sense veure-n la bellesa, o les complica d'intrigues romantiques, i els hi substitueix desenllaços arbitraris. Semblen un palimpseste mentider, en el qual s'hi troben de tant en tant troços de verdadera historia aplicats a un conte apocrif. Egistus, en L'Electra, obliga a la filla d'Agamemnon, pera envilir-la, a que s cast amb un pagesot dels afores de Mycenes, Un matrimoni de comedia desenllaça en l'Orestes el terrible conflicte del seu parricidi, Menelau, segons Euripides, no va portar de Troia més que un espectre aeri, que s desvaneix en l'aire quan ell va trobar a Egipte l'Helena veritable. Les trames mitologiques, sagrades com el vel del santuari de Pallas, desapareixen sota aquestes brodadures arbitraries.
Ja la mitologia no es més que una
