mulaven sentencies o maximes pera regular les relacions de llurs conciutadans; i faulistes que per medi d'apolegs o d'alegories tractaren de donar una lliçó moral als Grecs, el tipo ideal dels quals es Isop, de qui s'ignora quasi tot, i solament se suposa que fou un esclau llibert.
Però aviat aparegueren verdaders pensadors que tractaren de formular un sistema de l'Univers. La varietat de races influí en els sistemes. Els Dorics, conservadors absolutistes, buscaren en les causes finals els motius morals, el per què.
Els Jonics, lliberals, republicans, més humans i més sensats, buscaren solament el com, estudiant l'Univers i els encadenaments dels fenomens, subordinant la moral a la Naturalesa i fent-la emanar d'ella.
Els primers foren més aviat moralistes i religionaris; els segons, filosops en el veritable sentit de la paraula.
Anem a veure l'escola Jonica, originant amb els seus escrits una moral humana i un saber directe, no depenent pera res de les religions més o menos absolutistes.
