Aquesta pàgina ha estat revisada.
a Joaquim Borralleras
Antinousdonzell príap perdut
i una rosa als llavis que el guia en la nit
Mireu si brillen els seus ulls
que Penélope es deixa de la roba
i s'esllangueix de rostre com una cera verge
Antinous és en la foscai una rosa als llavis
que li vol fer vilesa
d'enamorar Penélope
l'esquerpa
Antinous s'ha menjada
lentament
UNA ROSA
— justament en passant sota la serp del Sena direcció Saint-Lazare
París, 1 de Març de 1920.
