Aquesta pàgina ha estat revisada.
La cançó del Metró, que es mulla el ventre al Sena a
la vella Cité, traspua tots el sostres, i diu:
—Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre de vermell
i les anques més nues.
Les sandàlies pulides amb brillants.
I així la meva amada
ve assetjada a desdir:
Per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel,
i s'ajeu al meu bany de purpurina.
Banyera del NORD-SUD!
Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Chateau d'Eau, s'ha descobert la brusa i ha ensenyat els
mugrons
que eren com una llàntia de cremell.
París, 12 de Març de 1920.
