Aquesta pàgina ha estat revisada.
Les estrelles xerraires són fetes a tallets
i despreses del cel
una a una
disperses
besen les parets fosques i s'estenen a terra
sempre ran de les portes
per guarir-se del fred
El meu carrer és estret
sense cap arc-voltaic
bola de neu encesa
i les velles rondinen tots els canvis de temps
El mateix l'adroguer:
— Quanta fècula es perd!
Darrera dels meus vidres sento els reis que s'acosten
Ara el cel s'enrogia
de venjança i d'amor:
pensava en les sabates que embrutaran l'alfombra
