Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
— Demà m'aixecaré potser,
i heus'aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet qui cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa,
tot corrent.
I el carter,
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,
