Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




CANT QUINT
LA CATARATA


 Invocació al Geni del estermini. Gemechs de la terra mitj negada. Saltant d' aygues que per 'l esvoranch de Calpe s' hi abocan Regirament de les ones ab les despulles de la Atlántida. Hèrcules, maresmes y camps á través, cerca á Hespèris, ab un arbre encès per brandó. Ella 'l veu venir y pren comiat de ses filles.


Ministre d' esterminis, que 'ls llamps hi descarregas;
¡oh! pòrtamhi entre onades de polsaguera y fum;
per eixa nit reveure l' Atlántida que ofegas,
déixam muntar tes ales, de ton flagell al llum.

La canto cabuçada tombant al precipici,
del món en les entranyes, com boja depertant;
mes, cántala tu ab veu de trompa de judici,
que, d' esglay rugallosa, la meva no pot tant.