Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Les eugues que batían lo blat volan pe'ls ayres,
ab l' era y mas á troços, y garbes y garbers;
fan un gabell entre ones arbreda y llenyatayres,
y ab sos difunts la fossa barreja sos fossers.

D' açò á través, cadavres de pobles y boscuries,
que bullen ab los núvols ab tufejant barreig,
camina y nada Alcides vers l' hort de les canturies,
de morses y tremelgues y catxalots rabeig.

Prop seu rumbeja una illa naixent ses verdes robes,
y ab bels de mort, encara penjantshi blanchs xayons,
esperan á ser presa de les marines llobes,
que, ab l' illa y tot, altra ona los arrocegue al fons.

Nines galants lo cridan desde un cim de palmera,
allargantli los braços de gebre esblanquehits,
y en sos genolls musclosos y rossa cabellera
se penjan infants tendres pe'l fret esmortehits.

Lo grech tot ho rebutja y empeny á cada banda,
morts y vius, moltonades y llenya á curumulls,
d' un rehinós pi á la teya gegant que 'l vent abranda,
á la gentil Hespèris cercant, de negres ulls.