Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rat donar á alguns de sos quadros los derrers tochs y pinzellades, y entre altres, no sé si encertades adicions, hi afegesch, com epissodi, lo chor d' illes mediterránees.

Lo que sí m' es plahent, y penso que no desplaurá á quants fullejen lo volum de ma tant reduhida com afortunada obra, es la traducció castellana que la acompanya, bonich y primorós treball d' argenter, del qual no me 'n deixa dir res la modestia del que ha de vestir també ab la riquesa de la llengua de Cervantes aqueixes pobres y senzilles idees. Y aquí, per ben escayguda final de pròlech y capçalera de la Atlántida, transcriuré la coral enhorabona del immortal cantor de Mirèio, sols pera honrarme ab sos conceptes triats y bellíssims com tot lo que raja de sa ploma d' or. Maillane (Bouches du Rhône.)

18 de Juliet 1877

 Moussu e noble mèstre:

 Vène de legi atentivamen L' Atlántida, e vous mande tout-d'un-tèms l'expressioun de moun amiracioun la plus ardènto. Despièi Miltoun (dins soun Paradise lost) e despièi Lamartine (dins sa Chute d' un ange), degun avié trata li tradicioun primourdialo dóu mounde emé tant de grandour e de puissanco.

 Voste poèmo magnifi me fai l'efèt d'aquélis animau espetaclous que li minaire trobon dins lis entraio de la terro, e que, reconstituï pèr la paleountoulougìo, nous revèlon li mistèri ennega pèr lou Deluge. La