Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/188

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




DELOS



Per la fitora de Neptú arrancada
d' un dels tres cayres de Sicilia bella,
 vegí'm com nova estrella,
del mar immens en la blavor llançada.
 Mirantme les gavines
de borrallons d' escuma coronada,
creguérenme llur cándida parella;
 les áligues marines
creguérenme de lotus flor novella,
que entre randes de mar y coralines
hagués badat sa virginal parpella.
Al vèure'm en los márgens de l' Etolia
l' Aqueloos, als besos de l' aurora,
me prenía per cálzer de magnolia
que li oferís aromes en sa vora.
 Les illes me prenían
per un navili de rumbosa vela,
 que, ple de richs aflayres,
 los joguinosos ayres